INDRETS I RACONS: el collet de l’Home Mort. Les creus del Barretó i el Moreu, a Santa Maria de Besora i Vidrà

El nom del Collet de l’Home Mort, situat entre Santa Maria de Besora i Vidrà, té el seu origen en uns fets tràgics que haurien passat l’any 1630.

Segons la tradició, l’amo de la Casa del Barretó, situada a poca distància del collet i l’amo de la casa del Moreu, situada a Ciuret, estaven enamorats de la mateixa donzella. Ja feia un cert temps que tenien raons entre ells perquè ambdos volien festejar-la.  

Fins que el dia 28 d’agost del 1630 les raons van anar massa enllà i van acabar en tragèdia: en Moreu va matar en Barretó al coll del Forn, situat poc més amunt de la casa del Barretó. 

El criat del difunt, per fidelitat al seu amo, va córrer darrera en Moreu, que es dirigia a cavall cap a Ciuret, i el va atrapar a l’esmentat collet de l’Home Mort, on, d’un tret, el va matar, venjant així la mort del seu amo.

Des de llavors, el collet quedà batejat amb el nom de “Collet de l’Home Mort”.

Actualment en els dos collets on hi van haver els dos crims, el coll del Forn i el collet de l’Home Mort, s’hi poden veure dues creus amb doble creuer on respectivament hi figuren les inscripcions “Jaume Barreto – Moreu Ciuret 1630” i “Barrato – Moreo 1630”, per deixar recordança d’aquella fatídica mort.

Dues inscripcions senzilles que han mantingut viva la memòria d’aquella doble tragèdia durant gairebé quatre segles.

A l’Arxiu Episcopal de Vic hi ha constància de la defunció de Jaume Barretó, que diu així: “en lo cementiri de St. Barthomeu de Llaes. A 28 de agost de 1630 morí jaume barreto heréu del Barretó mori de desgrasia ço es descopetadas y no rebe sagraments“.

És a dir, el document confirma la mort de Jaume Barretó aquell mateix dia, per una ferida de tret d’escopeta, tot i que la resta de la història —la disputa entre els dos homes, la persecució i la venjança del criat— ens arriba a través de la tradició.

A l’arxiu del Bisbat de Vic es pot trobar també la partida d’enterrament de Joan Alibés. En aquest cas, és del dia 31/8/1630 i consta com a “fedrí natural del mas Alibés”. Cal esbrinar si estem parlant del mateix personatge dels fets, alhora que constatar que el mas Alibés i el Moreu siguin el mateix.

Diu així: “A los trenta hiu y darrer dia del mes de agost del any mil siscents y trenta en lo sementiri de la iglesia parroquial de S. Hilari de Vidrà a Bisbat de Vich es estat enterrat at Joan Alibés fedrí natural del mas Alibés, parroquia de Vidrà, lo qual es mort repentinament y nos sab hage fet testament. En la qual sepultura han assistit quatre sacerdots.“

I aquestes són les dues creus:

La creu és de ferro. Plana i forjada a partir d’un rodó de 3 cms. Té una alçada de 80 centímetres.
El travesser de dalt medeix 27 cms. de llarg i el de baix 37 cms.

La creu és de ferro. Tota ella d’un sol cos, i feta amb planxa de ferro d’1 cm. de gruix. Té una alçada de 70 centímetres.
El travesser de dalt medeix 41 cms. de llarg i el de baix 46 cms.
En aquesta creu les lletres estàn punxonades.

Terme Municipal:
Vidrà

Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 442203
Y: 4666854

Altitud:
1.383 metres